Sistema de Recerca i Innovació

COM S'ARTICULA LA POLÍTICA LA POLÍTICA CIENTÍFICA A CATALUNYA?
QUINES INSTITUCIONS DE RECERCA INTEGREN AQUEST SISTEMA
LA CARRERA INVESTIGADORA

Sistema de Recerca i InnovaciÓ

Com s'articula la política científica a Catalunya?

La política científica a Catalunya s'articula, especialment, mitjançant els plans de recerca de la Generalitat de Catalunya, els plans estatals del govern espanyol i els programes de suport a la recerca de la Unió Europea.

Tot i que els recursos per a la recerca no han estat transferits en la seva totalitat, els diferents departaments i centres de la Generalitat de Catalunya han dut a terme, des del restabliment del govern autonòmic, un seguit d'accions en l'àmbit de la R+D. Per tal de coordinar totes les actuacions del govern català en el camp de la recerca científica i de la innovació tecnològica, ja l'any 1980 fou creada la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT).

PACTE NACIONAL PER A LA RECERCA I LA INNOVACIÓ

Què és el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació? És un full de ruta en matèria de recerca i innovació per als propers 15 anys. La recerca i la innovació són essencials per a la prosperitat social i econòmica i la qualitat de vida dels ciutadans. La recerca i la innovació són claus per comptar amb una societat més dinàmica i creativa capaç de fer front als reptes i aprofitar les oportunitats, per encarar el futur.

Firmat per el Govern, totes les universitats universitats, els partits polítics amb representació parlamentària, Foment del Treball, PIMEC i UGT.

El Pacte representa, en el seu conjunt, una de les estratègies de recerca i innovació més avançades de les que existeixen actualment arreu i per això i per l’amplitud dels consens assolit es pot dir que no té precedents ni aquí ni enlloc. D’altres agents (centres de recerca, parcs científics, cambres, administracions locals, centres tecnològics, caixes, escoles de negoci, etc.) estan formalitzant la seva adhesió al Pacte; adhesió que representa compartir la finalitat i la visió del Pacte, així com els reptes i els objectius i la necessitat de desenvolupar els compromisos que s’hi estableixen.

www.gencat.cat/diue/departament/pnri/preguntes/index.html
www.gencat.cat/diue/departament/pnri/

Plans de recerca de Catalunya

El Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2005-2008 (PRI), que ha de marcar la política estratègica del Govern en aquest àmbit durant els propers anys, va ser aprovat el gener de 2005 pel Govern de la Generalitat. El CIRIT n'ha coordinat l'elaboració, i ha estat redactat fonamentalment i de manera conjunta pel Departament d'Indústria. www10.gencat.cat/pricatalunya/cat/index.htm

El Pla director de la Direcció General de Recerca (2004-2007)
Entre els mesos de febrer i juny de 2004, la Direcció General de Recerca (DGR) del Departament d'Innovació, Universitat i Empresa, va treballar en la definició d'un Pla director per als anys 2004-2007. Es tracta d'un document que amb el títol "Per a una política científica a Catalunya en l'Europa del Coneixement" fa explícits els objectius estratègics i les accions de la DGR per als propers quatre anys, atenent el context econòmic i social de Catalunya i les voluntats en matèria de ciència, de tecnologia i d'innovació del Govern de la Generalitat. www10.gencat.net/dursi/pdf/re/Pla_director_DGR.pdf

Anteriors plans de Recerca i Innovació de Catalunya

Com s'articula la política científica a Espanya?

Plans del govern espanyol

Llei de la Ciència.
http://web.micinn.es/contenido.asp?dir=05_Investigacion/01@APoliticas/01@LeyCiencia

Esborrany de l'avantprojecte de la llei de la ciència i la tecnologia.
http://web.micinn.es/05_Investigacion/01@APoliticas/01@LeyCiencia/borrador-cero-alcyt-11_02_09.pdf

Plan Nacional de I+D+I 2008-2011 constitueix l'eix estratègic de la política espanyola d'I+R +I. Amb aquest es busca contribuir a la generació, difusió i explotació de coneixement, de manera que estigui al servei de la societat www.plannacionalidi.es/plan-idi-public/

Programa Ingenio 2010, pla tecnològic de l'estat l'objectiu del qual és involucrar a l'Estat, l'empresa, la universitat i altres organismes públics d'investigació en un únic esforç per assolir a Espanya un nivell competitu en l'àmbit de la I+D+I. El programa s'estructura en 3 instruments bàsics: CÉNIT, CONSOLIDER i AVANZ@ www.ingenio2010.es/

D'altra banda, el govern estatal també ha contribuït en el finançament de les activitats d'R+D a Catalunya mitjançant els plans estatals d'R+D, l'objectiu dels quals ha estat potenciar les àrees de Qualitat de Vida i Recursos Humans, les Tecnologies de la Producció i de les Comunicacions, la Química i els projectes tecnològics d'empreses mitjanes i dels sectors de tecnologia avançada de la producció, tecnologies de la informació i de les comunicacions, salut i farmàcia, i materials

Com s'articula la política científica a Europa?

Plans de la UniÓ Europea

Els programes MARC és la principal iniciativa comunitària de foment i suport a l'R+D a la Unió Europea, finançant fonamentalment activitats d'investigació bàsica, desenvolupament tecnològic, demostració i innovació, activitats de col·laboració transnacional entre empreses i institucions d'investigació pertanyents tant als països de la Unió Europea i Estats Associats com Tercers Països. Altrament ofereix suport financer a la millora i coordinació d'infraestructures europees, a la fromoció i formació de personal investigador, i a la coordinació dels programes nacionals d'R+D i la posada en marxa de plataformes tecnològiques europees.

Espai Europeu de la Recerca.
www.gencat.cat/diue/ambits/ur/recerca/programes_actuacions/espai_europeu/index.html

El 7è Programa MARC 2007-2013. El principal objectiu és la creació d'un autèntic Espai Europeu d'Investigació (ERA) , un mercat interior de ciència i tecnologia que fomenta la qualitat científica, la competitivitat i al innovació mitjançant una millor cooperació i coordinació d'entre els interessants a tots els nivells.http://cordis.europa.eu/fp7/home_es.html .

El 7PM es un instrument fonamental per a cobrir les necessitats d’Europa en quant a ocupació i competitivitat i conservar el lideratge en la economia mundial basada en el coneixement.

Quines institucions de recerca integren aquest sistema a Catalunya?

El Sistema Català  de Recerca i Innovació està integrat, essencialment, per les universitats, pels centres de recerca públics de l'administració autonòmica, per la xarxa de centres vinculats al Servei Català de la Salut, pels organismes públics d'investigació de titularitat estatal i pels departaments d'R+D+I de les empreses.

Sectors de Recerca i innocació

Universitats

Centres de Recerca a Catalunya (CERCA)

Parcs Científics i Tecnològics

Fundacions hospitalàries

Clústers

Grans Infraestructures

Xarxes de referència d'R+D+I

Centres Tecnològics

Xarxa de Trampolins Tecnològics

Xarxa de Suport a la Innovació Tecnològica

Institucions Públiques de Recerca (CSIC)

Grups de Recerca reconeguts

Acadèmies i altres institucions

La xarxa universitària catalana està formada per dotze universitats: 7 de públiques (Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de Lleida, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra i Universitat Rovira i Virgili), 4 de privades (Universitat de Vic, Universitat Internacional de Catalunya, Universitat Ramon Llull i Universitat Abat Oliva), i una de semipresencial (Universitat Oberta de Catalunya). A més, dins aquesta xarxa universitària, cal també tenir en compte els nombrosos consorcis i centres dedicats a la recerca bàsica o aplicada, creats en col·laboració entre les mateixes universitats o amb el concurs d'altres institucions.

Centres de Recerca CERCA . L'especialització de la recerca a Catalunya compte amb: 36 centres de recerca vinculats al Programa de Centres de Recerca (CERCA); centres vinculats als departaments de la Generalitat de Catalunya com l'Institut Geològic de Catalunya, l'IDESCAT, l'ICAEN; organismes destinats a promocionar la recerca com la Fundació i2cat o la INFOREGIÓ.

Parcs Científics i Tecnològics. Actuen com a punt de trobada entre les universitats, els centres i les empreses.

Fundacions Hospitalàries. S'inclouen alguns hopistals públics i privats i fundacions de recerca vinculades als centres assistencials on es desenvolupa una important tasca de recerca.

Clústers: "BIOS", "MEDIA", DISSENY", "ENERGIA", "TIC".

BIOS
La BioRegió de Catalunya està formada per a tots els qui fan recerca i innovació biomèdica, biotecnològica i agroalimentària al nostre país, totes les empreses biotecnològiques i farmacèutiques, de tecnologies aplicades a la medicina i agroalimentàries, i també els agents que presten serveis al sector. La tasca de BIOCAT, es la de fer crèixer el clúster català de "bios".

MEDIA
Centre d'Innovació i 22@Barcelona Media.

DISSENY
Barcelona Centre de Disseny.

ENERGIA
Barcelona Innovació Tecnològica.

TIC
Barcelona Digital Centre Tecnològic.

Grans Infraestructures. Instal·lacions que poden donar un servei a la comunitat científica per tal de potenciar i millorar la recerca.

Xarxes de referència d'R+D+I. Actualment hi ha 9 xarxes de referència. Son agrupacions d'R+D+I de diferents institucions, que tenen l'objectiu de fomentar la col·laboració en recerca, optimitzar les infraestructures i afavorir la interdisciplinarietat i multidisciplinarietat per arribar a desenvolupar grans projectes.

Centres Tecnològics. Xarxa que proporciona serveis de recerca i desenvolupament a les empreses dels sectors productius més representatius del teixit industrial català. Els centres tecnològics ajuden a les empreses a incrementar la seva productivitat incorporant tecnologies i coneixements.

Xarxa de Trampolins Tecnològics. Xarxa que facilita la transferència de tecnologia innovadora de les universitats cap a la societat, per tal d'ajudar a noves empreses tecnològiques i innovadores a que s'incorporin al teixit industrial català.

Xarxa de Suport a la Innovació Tecnològica. Xarxa formada per un conjunt de proveïdors tecnològics públics i privats caracteritzats per l'excel·lència reconeguda en R+D aplicada i una qualitat de serveis acreditada.

Institucions públiques de Recerca, representats a Catalunya pels 20 centres i instituts del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), que s'ocupen pràcticament de totes les branques del saber. Pel que fa als organismes públics del govern català, cal destacar l'activitat de la xarxa de centres de l'Institut de Recerca i Tecnologia Alimentàries (IRTA) , adscrit al Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, i les accions de foment de la recerca i del desenvolupament industrial dutes a terme pel ACC1Ó (CIDEM-COPCA), adscrit al Departament d'Innovació, Universitats i Empresa.

L'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca AGAUR, constitueix un instrument d'execució de les polítiques del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, però és també, i abans que res, una eina, rigorosa i útil, amb forta vocació de servei envers les persones i les institucions que constitueixen el sistema universitari i de recerca a Catalunya.

La xarxa de centres vinculats al Departament d'Innovació Universitats i Empresa (DIUE) com són l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari AQUA, els objectius de la qual són són l'avaluació, l'acreditació i la certificació de la qualitat en l'àmbit de les universitats i dels centres d'ensenyament superior de Catalunya; i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI).

Entre el sector públic i el sector privat, hi ha tot un seguit d'entitats o d'estructures d'interfícies que treballen en diversos entorns (científic, tecnològic, productiu i financer) i que tenen com a objectiu últim promoure el transvasament dels resultats de la recerca i facilitar la implantació d'innovacions tecnològiques en el sector productiu. En aquest sentit, cal assenyalar l'activitat de les oficines de transferència de tecnologia de les diverses universitats (OTRI), els centres de serveis tècnics, de formació i d'assessorament, els parcs científics i tecnològics, les entitats de capital risc, les empreses d'spin-off o altres institucions de suport genèric a la recerca, com ara la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) .

Una altra iniciativa és el Centre Nacional de Supercomputació , el Barcelona Supercomputing Center, un centre de recerca especialitzat en ciències informàtiques, ciències de la vida i ciències de la terra, i responsable de gestionar Marenostrum, el supercomputador més potent a Europa. El BSC-CNS es va constituir oficialment l'any 2005 com a resultat d'una iniviativa conjunta del Ministeri de Ciència i Innovació (abans Ministeri d'Educació i Ciència), la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya.

Finalment, cal destacar la recerca duta a terme pel sector privat, especialment, pels departaments d'R+D i innovació de les empreses grans i mitjanes, actives, principalment, en sectors com l'automobilístic, l'alimentari, el químic i el farmacèutic.

Grups de Recerca reconeguts. El programa de suport a la recerca del PRI preveu donar suport als grups de recerca i potenciar l’aparició de grups de recerca emergents, tant d’universitats com de centres de recerca de Catalunya, amb l’objectiu de millorar la qualitat i la competitivitat del sistema de recerca i innovació a Catalunya. Aquests grups es caracteritzen per la qualitat i coherència de la seva tasca investigadora, acreditada a través de les publicacions conjuntes, de la participació en projectes comuns, de les activitats conjuntes de transferència i de la difusió dels coneixements i resultats a la societat.

Acadèmies i altres institucions. Les acadèmies i altres institucions que tenen com a finalitat contribuir a l’articulació del conjunt dels elements del sistema català de ciència i tecnologia, així com promoure el reconeixement de la importància de la ciència a la societat.

Quines institucions de recerca integren aquest sistema a Espanya?

Son beneficiaris del Plan Nacional de I+D+I 2008-2011els:

Organismes públics

Universitats

Altres centres públics d'I+D

Centres públics i privats d'I+D sense afany de lucre

Empreses

Centres tecnològics

Agrupacions o assosciacions empresarials

Agrupacions empresarials innovadores (clústers innovadors) i plataformes tecnològiques

Organitzacions de suport a la transferència tecnològica, difusió i divulgació tecnològica i científica

Com s'estructura la carrera investigadora?

D'acord amb l'objectiu de la Unió Europea de destinar el 3% del PIB a la recerca l'any 2010 i d'incrementar el nombre d'investigadors en 750.000, i en el marc del Pla de Recerca i Innovació (2005-2008), a Catalunya, en data 17/03/05, s'ha definit una carrera investigadora que recull des de la formació d'investigadors i investigadores fins a la seva estabilització dins del sistema públic i privat.

Cadascuna de les etapes en què es divideix la carrera investigadora està dotada d'instruments que permeten i afavoreixen el desenvolupament de la carrera tant en el sector públic (universitats, centres de recerca, hospitals, administracions...) com en el privat (empreses o altres entitats). Alhora, afavoreix la mobilitat del personal investigador entre països i entre l'àmbit acadèmic i el sector empresarial.

Etapes de la carrera investigadora a Catalunya

Formació predoctoral: Beques/Contractes formació Investigadors (4 anys) www10.gencat.net/agaur_web/AppJava/catala/a_beques.jsp?categoria=predoctorals

Formació postdoctoral: Beques/Contractes
ww10.gencat.net/agaur_web/AppJava/catala/a_beques.jsp?categoria=postdoctorals

Etapa de preconsolidació d'investigadors: Programa ICREA Acadèmia

Etapa de consolidació o estabilització d'investigadors: Programa ICREA Sènior

El pla de carrera investigadora es resumeix en aquest quadre:

Font: DIUE

Carrera investigadora a la resta d'Espanya:

Font: Ministeri de Ciència i Innovació

Més Informació

Pla de carrera investigadora a Catalunya www.gencat.cat/diue/ambits/ur/recerca/personal/carrera/

Fonts de finançament per a la recerca a la secció que dediquem a Ajuts i beques

Jornades Futurs Doctors www.doctorials.net/

ICREA www.icrea.cat

Actualitzat: Maig 2009