| Sistema Català de Recerca i Innovació
 Sistema CatalÀ de Recerca i InnovaciÓ
 Com s'articula la política científica a Catalunya?
Quines institucions de recerca integren aquest sistema?
La carrera investigadora a Catalunya
Com s'articula la política científica a Catalunya?
L'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1979 adjudica (article 9.7) competències exclusives a la Generalitat de Catalunya en matèria de recerca.
Tanmateix, l'Administració central espanyola no ha traspassat a la Generalitat de Catalunya el gruix dels recursos en matèria d'R+D i els ha continuat gestionant de manera centralitzada.
Els objectius i les línies generals d'aquestes actuacions de la Generalitat de Catalunya en matèria d'R+D+I, els estableix el Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT),   un organisme col·legiat, amb representació de tots els departaments de la Generalitat i adscrit al Departament d'Innovació, Universitat i Empresa, que presideix el president de la Generalitat.
 Plans de recerca de la Generalitat de Catalunya
El Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2005-2008 (PRI), que ha de marcar la política estratègica del Govern en aquest àmbit durant els propers anys, va ser aprovat el gener de 2005 pel Govern de la Generalitat. El CIRIT n'ha coordinat l'elaboració, i ha estat redactat fonamentalment i de manera conjunta pel Departament d'Indústria. www10.gencat.net/pricatalunya/cat/index.htm
El Pla director de la Direcció General de Recerca (2004-2007)
Entre els mesos de febrer i juny de 2004, la Direcció General de Recerca (DGR) del Departament d'Innovació, Universitat i Empresa, va treballar en la definició d'un Pla director per als anys 2004-2007. Es tracta d'un document que amb el títol "Per a una política científica a Catalunya en l'Europa del Coneixement" fa explícits els objectius estratègics i les accions de la DGR per als propers quatre anys, atenent el context econòmic i social de Catalunya i les voluntats en matèria de ciència, de tecnologia i d'innovació del Govern de la Generalitat. www10.gencat.net/dursi/pdf/re/Pla_director_DGR.pdf
Anteriors plans de Recerca i Innovació de Catalunya
El primer Pla de Recerca de Catalunya (1993-1996) incidia en quatre grans àmbits d'actuació: la formació de recursos humans en R+D, el reforçament del sistema públic català de R+D, l'estímul de les relacions entre el sector privat i el sector públic, i una millora de la coordinació i de la col·laboració interdepartamental. I potenciava el concepte de "treball en equip" a través de la creació dels grups de recerca consolidats, de les xarxes temàtiques i dels centres de referència en R+D.
El segon Pla de Recerca de Catalunya (1997-2000) establia, com a objectius generals, potenciar la competitivitat de la recerca catalana, rendibilitzar els recursos públics invertits en R+D, incrementar la participació del sector privat en les activitats d'R+D, i maximitzar els mecanismes de transferència dels resultats de la recerca. A més d'una primera àrea de gestió sobre el progrés general del coneixement, aquest Pla va establir sis altres àrees de gestió: Cultura i Societat; Salut i Qualitat de Vida; Medi Ambient i Recursos Naturals; Agroalimentació; Tecnologies Industrials; i Ordenació del Territori i Tecnologies de les Obres Públiques i de la Comunicació. Vegeu el text complet
El tercer Pla de Recerca de Catalunya (2001-2004) va tenir un caràcter eminentment consolidatiu, tot mantenint bona part dels programes del II Pla. Es mantingueren els anomenats programes horitzontals, basats en la promoció dels recursos humans, en la potenciació dels centres i de les grans instal·lacions de recerca, en la consolidació de grans projectes i de la infraestructura de recerca, en la potenciació de la cooperació internacional i en el foment dels mecanismes de transferència de tecnologia. Entre les novetats més significatives destacaren la creació de les "Distincions", atorgades a personal docent investigador en fases altament productives, i el desenvolupament de la ICREA www.icrea.es que té per objectiu augmentar la massa crítica de personal investigador adscrit als centres de recerca catalans. Vegeu el text complet
Pla d'Innovació 2001-2004. El Pla d'Innovació de Catalunya 2001-2004 ha estat la gran aposta estratègica en què s'ha fonamentat la política industrial catalana impulsada pel govern de la Generalitat.
Aquest Pla va ser concebut en el marc d'un programa RITTS (Regional Innovation and Technology Transfer Strategy) de la Unió Europea, i conté les línies mestres d'actuació pública per afrontar els reptes de competitivitat empresarial imprescindibles en el nou segle que s'inicia.
Plans del govern espanyol
Ley de la Ciencia www.mec.es/mecd/legislacion/files/LeyCiencia-Aranzadi.pdf
Plan Nacional de I+D+I 2004-2007 constitueix l'eix estratègic de la política espanyola d'I+R +I. Amb aquest es busca contribuir a la generació, difusió i explotació de coneixement, de manera que estigui al servei de la societat www.mec.es/ciencia/plan_idi/files/PN_6_noviembre.pdf
Programa Ingenio 2010, pla tecnològic de l'estat l'objectiu del qual és involucrar a l'Estat, l'empresa, la universitat i altres organismes públics d'investigació en un únic esforç per assolir a Espanya un nivell competitu en l'àmbit de la I+D+I. El programa s'estructura en 3 instruments bàsics: CÉNIT, CONSOLIDER i AVANZ@ www.ingenio2010.es/
D'altra banda, el govern estatal també ha contribuït en el finançament de les activitats d'R+D a Catalunya mitjançant els plans estatals d'R+D, l'objectiu dels quals ha estat potenciar les àrees de Qualitat de Vida i Recursos Humans, les Tecnologies de la Producció i de les Comunicacions, la Química i els projectes tecnològics d'empreses mitjanes i dels sectors de tecnologia avançada de la producció, tecnologies de la informació i de les comunicacions, salut i farmàcia, i materials.
Plans de la Unió Europea
Els programes MARC és la principal iniciativa comunitària de foment i suport a l'R+D a la Unió Europea, finançant fonamentalment activitats d'investigació bàsica, desenvolupament tecnològic, demostració i innovació, activitats de col·laboració transnacional entre empreses i institucions d'investigació pertanyents tant als països de la Unió Europea i Estats Associats com Tercers Països. Altrament ofereix suport financer a la millora i coordinació d'infraestructures europees, a la fromoció i formació de personal investigador, i a la coordinació dels programes nacionals d'R+D i la posada en marxa de plataformes tecnològiques europees.
El VI Programa MARC 2002-2006. El principal objectiu és la creació d'un autèntic Espai Europeu d'Investigació (ERA ), un mercat interior de ciència i tecnologia que fomenta la qualitat científica, la competitivitat i al innovació mitjançant una millor cooperació i coordinació d'entre els interessants a tots els nivells. fp6.cordis.lu/fp6/home.cfm
Towards VII Programa Marc 2007-2013. Més informació: www.cordis.lu/fp7/
 Patronat CatalunyaMón www.infoeuropa.org/
Seu a Barcelona
Casa de les Puntxes
Av. Diagonal, 418, 1r 2a
08037 Barcelona
Tel. +34 934457100
info@patronatcatalunyamon.cat
Seu a Tarragona
Rambla Nova, 118, 2n 1a
43001 Tarragona
Tel. +34 977245958
Fax +34 977228434
secretariatarragona@patronatcatalunyamon.cat
Seu a Girona
Gran Via de Jaume I, 46, 5è
17001 Girona
Tel. +34 972222092
Fax +34 972221120
rcervera@patronatcatalunyamon.cat
Seu a Lleida
Anselm Clavé, 2, 6è
25007 Lleida
Tel. +34 973230260
Fax +34 973239284
dmonjo@patronatcatalunyamon.cat
Seu a Brussel·les
Rue de la Loi, 227 - 1040 Bruxelles
Wetstraat, 227 - 1040 Brussel
Tel. +32 (0)2 2310330
Fax +32 (0) 2 2302110
pcpe.bru@patronatcatalunyamon.cat
Quines institucions de recerca integren aquest sistema? El Sistema Català de Recerca i Innovació està integrat, essencialment, per les universitats, pels centres de recerca públics de l'administració autonòmica, per la xarxa de centres vinculats al Servei Català de la Salut, pels organismes públics d'investigació de titularitat estatal i pels departaments d'R+D+I de les empreses.
La xarxa universitària catalana està formada per dotze universitats: 7 de públiques (Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de Lleida, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra i Universitat Rovira i Virgili), 4 de privades (Universitat de Vic, Universitat Internacional de Catalunya, Universitat Ramon Llull i Universitat Abat Oliva), i una de semipresencial (Universitat Oberta de Catalunya). A més, dins aquesta xarxa universitària, cal també tenir en compte els nombrosos consorcis i centres dedicats a la recerca bàsica o aplicada, creats en col·laboració entre les mateixes universitats o amb el concurs d'altres institucions.
La xarxa de centres vinculats al Servei Català de la Salut inclou hospitals públics i privats, fundacions de recerca vinculades als centres assistencials, empreses públiques, consorcis www.infoeuropa.org/ i altres organismes de variada personalitat jurídica.
La xarxa de centres vinculats al Departament d'Innovació Universitats i Empresa (DIUE) com són l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari AQUA,  els objectius de la qual són
són l'avaluació, l'acreditació i la certificació de la qualitat en l'àmbit de les universitats i dels centres d'ensenyament superior de Catalunya; i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI).
Pel que fa als organismes públics que gestionen ajuts de recerca i innovació del govern català, l Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), adscrit al Departament de Treball, i que destaca per les accions dutes a terme de foment a la recerca i desenvolupament, i l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca AGAUR ,
que constitueix un instrument d'execució de les polítiques del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, però és també, i abans que res, una eina, rigorosa i útil, amb forta vocació de servei envers les persones i les institucions que constitueixen el sistema universitari i de recerca a Catalunya.
Institucions públiques de Recerca de titularitat estatal, representats a Catalunya pels 14 centres i instituts del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), que s'ocupen pràcticament de totes les branques del saber; també destaca l'activitat de la xarxa de centres de l'Institut de Recerca i Tecnologia Alimentàries (IRTA), adscrit al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, entre d'altres .
Entre el sector públic i el sector privat, hi ha tot un seguit d'entitats o d'estructures d'interfícies que treballen en diversos entorns (científic, tecnològic, productiu i financer) i que tenen com a objectiu últim promoure el transvasament dels resultats de la recerca i facilitar la implantació d'innovacions tecnològiques en el sector productiu. En aquest sentit, cal assenyalar l'activitat de les oficines de transferència de tecnologia de les diverses universitats (OTRI), els centres de serveis tècnics, de formació i d'assessorament, els parcs científics i tecnològics, les entitats de capital risc, les empreses d'spin-off o altres institucions de suport genèric a la recerca, com ara la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) .
Una altra iniciativa és el Centre Nacional de Supercomputació, el Barcelona Supercomputing Center, un centre de recerca especialitzat en ciències informàtiques, ciències de la vida i ciències de la terra, i responsable de gestionar Marenostrum, el supercomputador més potent a Europa. El BSC-CNS es va constituir oficialment l'any 2005 com a resultat d'una iniviativa conjunta del Ministeri d'Educació i Ciència, la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya.
Finalment, cal destacar la recerca duta a terme pel sector privat, especialment, pels departaments d'R+D i innovació de les empreses grans i mitjanes, actives, principalment, en sectors com l'automobilístic, l'alimentari, el químic i el farmacèutic.
Com s'estructura la carrera investigadora a Catalunya ? D'acord amb l'objectiu de la Unió Europea de destinar el 3% del PIB a la recerca l'any 2010 i d'incrementar el nombre d'investigadors en 750.000, i en el marc del Pla de Recerca i Innovació (2005-2008), a Catalunya, en data 17/03/05, s'ha definit una carrera investigadora que recull des de la formació d'investigadors i investigadores fins a la seva estabilització dins del sistema públic i privat.
Cadascuna de les etapes en què es divideix la carrera investigadora està dotada d'instruments que permeten i afavoreixen el desenvolupament de la carrera tant en el sector públic (universitats, centres de recerca, hospitals, administracions...) com en el privat (empreses o altres entitats). Alhora, afavoreix la mobilitat del personal investigador entre països i entre l'àmbit acadèmic i el sector empresarial.
Etapes de la carrera investigadora a Catalunya
Formació predoctoral: Beques/Contractes formació Investigadors (4 anys) www10.gencat.net/agaur_web/AppJava/catala/a_beques.jsp?categoria=predoctorals
Formació postdoctoral: Beques/Contractes
ww10.gencat.net/agaur_web/AppJava/catala/a_beques.jsp?categoria=postdoctorals
Etapa de preconsolidació d'investigadors: Programa Icrea Júnior i Júnior empresa ( 5 anys)
www.icrea.es/ca/index.asp
Etapa de consolidació o estabilització d'investigadors:Programa ICREA Sènior (indefinits) www.icrea.es/ca/index.asp
El pla de carrera investigadora es resumeix en aquest quadre:
Font: DIUE
On podeu trobar més informació?
 Pla de carrera investigadora a Catalunya www10.gencat.net/dursi/ca/re/investigadors_carrera.htm
Fonts de finançament per a la recerca a la secció que dediquem a Ajuts i beques
Actualitzat: Abril 2007
|
